Tornant cap a Tarragona, m’he convençut d’escriure sobre el Tarragona de Tapes. Sí, Tarragona de Tapes, no el Tàrraco Tapes. Vam decidir que el millor era focalitzar-nos en un de sol i evitar confondre’ns.

És curiós que per les disputes entre dos marques de cervesa aquest any ens haguem trobat amb dos certàmens diferents de degustació de tapa+beguda. Un estava patrocinat per Estrella Damm i l’Ajuntament de Tarragona, i l’altre per Moritz i la Cambra de Comerç de la ciutat. Nosaltres som tradicionals i, quedant-nos al marge de les disputes de les cerveses, hem seguit “el de sempre”: el Tarragona de Tapes.

No n’hem provat tantes com ens hauria agradat, ja que els caps de setmana per Tarragona es fan curts i anem sempre plens de compromisos. Tot i això, aquestes són les nostres valoracions:

Calamatomel

El Restaurant la Botiga proposava una calamar farcit amb la cremositat del mató i la dolçor de la mel acompanyat d’un cruixent, nous i codonyat. Tot i que el gust era bo per la mel, no vam saber trobar la cremositat del mató…ja que l’interior del calamar tenia excés d’aigua.

Aquest any el nivell estava molt alt… la idea era bona però l’execució no va estar l’altura.

Ah, i el servei…

Plat combinat

La Pepita ens enamora i de tant en tant ens hi deixem caure; el Tarragona de Tapes no podia ser menys. Pel TdTapes presentava una nova versió d’un plat combinat: un timbal de patata amb cor de botifarra, amb crema d’ou ferrat i una gelatina.

El transformar en tapa un plat combinat per nosaltres va ser un concepte prou original. Si a més a més ens fixem amb la qualitat del menjar, excel·lent. Molt bona execució, idea i presentació; sou de 10.

Vam acompanyar la tapa amb vi blanc. La Pepita oferia Vi de Bot, que lligava perfectament amb el plat.

Tàrtar del vent

La pizzeria Mistral cada any apunta fort amb les tapes, i sempre aporta un bon resultat. Aquest any no va ser menys i van apostar per un tàrtar de salmó amb guacamole i teula de parmesà.

Quan s’ha de preparar tanta quantitat molts cops perilla la qualitat, i més quan parlem d’un plat amb peix fresc i sense cuinar. Aquí no va perillar. Felicitats!

Per seguir la tradició ho vam acompanyar amb vi, però no podem dir quin era. Era dolcet, com un Ipsis.

Ebi Fry

A Barcelona són molts típics els locals de Sushi per emportar, però a Tarragona només ens n’havien parlat bé d’un: Take Away Sushi Tgn. Siguem sincers, m’hagués agradat trobar-me de tapa un maki, un nigiri, o qualsevol peça de sushi, però el llagostí gegant arrebossat amb panko sobre un llit de maionesa ponzu i brots de ceba també cridava l’atenció.

Vam veure a la APP que el llagostí feia 15 cm. i ens vam mantenir escèptics al tema… 15 són molts. Però ja veureu a la fotografia la mida!

Potser no seria el plat més original del món, però l’execució era perfecta. L’arrebossat era cruixent i no es notava fet de feia estona. A més a més, la maionesa…molt bona! Moltes gràcies per fer d’un plat tant simple, un plat de campionat!

Vam acompanyar la tapa amb un gotet de vi blanc Adernats. N’hem vist tanta publicitat que m’esperava alguna cosa més espectacular, però estava bastant bé per acompanyar la tapeta.

Nois, si no és aquest cap de setmana, el següent vindrem a provar el vostre sushi. Promès!

 

Rap a l’all cremat

El restaurant Les Coques presentaven un clàssic fet tapa: el rap a l’all cremat. La gamba…boníssima, es pelava sola. El rap… es desfeia a la boca. I fins i tot els alls estaven boníssims! Excel·lent!

Vam acompanyar la tapa, per variar, amb un vi blanc. En aquest cas va ser el torn del blanc de Clos Montblanc. Pràcticament m’atreviria a recomanar-vos tots els vins que fan Clos Montblanc… és una manera d’encertar sempre.

 

Bacaduixa Crick Crack

Barhaus ens va aportar una petita sorpresa, un mini entrepà de bacallà amb salsa de maduixa. La salsa era com una melmelada, dolceta i natural. El bacallà ben tendre es desfeia a la boca. Semblava que el pa hagués de molestar, però no, ja que tancava el cercle d’una bona tapa.

Moltes gràcies per fer-nos gaudir! I… Felicitats per la FORQUILLA DE PLATA DE LA PART ALTA!!

Ho vam acompanyat amb una canya de Moritz.

Notícies fresques

Hem deixat pel final la que per nosaltres va ser la millor tapa. El Galliner de l’Antiquari presentava un Steak tartar de vedella macerat amb llima i aromes de parmesà embolicat amb paper d’oblea.

D’execució estaria al nivell d’altres, però guanya per la originalitat de la seva presentació.

Tenia certa gracia menjar-te un diari enrotllat amb un gust excel·lent.

També la vam acompanyar amb un vinet blanc.

FELICITATS ANTIQUARI! SOU LA MILLOR TAPA DE MENJA’T BARCELONA!!!!

Aquest any el nivell ha estat molt alt i ens ha costat decidir-nos. Pràcticament podríem haver-nos decantat per qualsevol, i no podem fer un ràquin. Gràcies a tots per les estones que hem passat: restaurants i patrocinadors: Cambra de Comerç i Moritz.

 

Ens veiem l’any que ve!

BON PROFIT!!!