Com cada dijous ens disposàvem a sortir a sopar fora. Sempre triem segons el que ens ve de gust i aquell dia teníem ganes de cuina japonesa. Vam decidir estirar-nos una mica i sortir dels japonesos de carta lliure (bufets servits a taula). Ep! Però sense que el pressupost se’ns estirés massa! Vam estar dubtant entre tres opcions i, al final, ens vam decantar pel Kibuka (de Verdi), ja que la seva oferta de sushi i sashimi semblava, a primer cop d’ull, més àmplia i original.

Al Kibuka podreu respirar l’olor i ambient de Gràcia, però anant més enllà: fins l’Orient occidentalitzat. Ens expliquem. Per una banda, ens vam trobar amb un local càlid i una atenció molt cuidada; un excel·lent a tots els cambrers pel seu tracte i servei. A més a més, tot i que és relativament petit, el restaurant és molt acollidor i amb un ambient jove i desenfadat; típic dels locals d’aquest barri barceloní.

Per altra banda, la seva cuina podria definir-se, com bé anunciàvem, com a cuina japonesa occidentalitzada. El seu cap de cuina és brasiler, i ha sabut trobar un bona combinació entre ambdós cultures. La seva especialitat són els makis, des dels més típics a d’altres més originals, elaborats i, fins i tot, tropicals. I no ens n’oblidem, els productes són sempre ben frescos i de mercat; punt importantíssim.

Només volíem sushi, cap entrant. Anàvem al que anàvem, les coses clares. Però un cop davant la carta se’ns n’anaven els ulls de maki a maki i no sabíem per on començar, que escollir o que descartar. Tenen més de 30 makis diferents!

Així que primer vam decidir enllestir el més fàcil i vam escollir el vi. Un vi blanc, D.O. Penedès: Vilamajor. Un vi refrescant i amb un toc afruitat, perfecte per acompanyar el peix. Un perill en dies de tanta calor com la que està fent últimament; entrava com aigua.

Al final, ens vam decidir. Vam començar pel sashimi, variat. Un miqueta de salmó, de tonyina, de barat i de dorada. MA-RE ME-VA, quina passada. El peix era de molta qualitat i estava molt ben tallat… Se’m fa la boca aigua només de pensar-hi… com un plat tan senzill pot ser tan exquisit!

I llavors, va ser el torn dels makis, bé en el nostre cas, Uramakis. Vam començar amb uns Menta-Uramaki: fets de tonyina i alvocat amb salsa tàrtara de menta per sobre. Una combinació espectacular i peculiar. La menta en la salsa tàtara li donava aquest toc particular, que personalment ens va encantar.

Després va ser el torn dels Mejicano-Uramaki: eren makis recoberts d’alvocat i salsa chipote picant i farcits de ceviche de salmó amb jalapeños, ceba i formatge en crema. Punt número 1, quan diuen que la salsa és picant, no estan parlant de toteries; pica i molt, déu meu… el vi volava en aquell moment. Punt número dos, em costa de creure haver-me menjat un maki amb tants sabors diferents i que em recordés tant a la cuina mexicana com a la cuina japonesa. Encara al·lucino: EXCEL·LENT.

L’última joieta van ser els Tataki-Uramaki: uns uramakis recoberts de tonyina tataki, alvocat i sèsam, farcits amb tempura de llagostins, mayo y gobo amb salsa ponzu. No sé que què voleu que us diguem… ENS ENCANTA!!!

Després van venir els postres. Vam detectar la paraules xocolata ben ràpid. I allí on hi hagi un postres que porti xocolata… els altres -siguin japonesos o no- queden en segon lloc. Així que ens vam prendre un Coulant de xocolta de vici, i un Púding de xocolata genial; eren postres d’aquells que se’t col·loquen directament als plecs de la panxa només de mirar-los.

Només em queda parlar-vos de la relació qualitat-preu. Ens va sortir per 35€ per persona, tenint en compte a part del menjar que vam prendre, vi, aigua i postres. Evidentment és més car que altres restaurants japonesos que hem parlat al blog, com el Toyo o el Yoshino, els quals són de carta lliure. No obstant, trobem la relació qualitat-preu molt encertada, ja que els manetes de Kibuka han sabut donar un toc diferenciador a la seva carta. No hi anirem cada setmana, però de ben segur que en alguna ocasió especial, hi tornarem.

Vam demanar cafès, però com no en fan vam decidir anar-nos-en com a un altre lloc que us comentarem dimecres que ve…

Si us ha agradat tot el que heu llegit del Kibuka i voleu provar el seus deliciosos i fantàstics makis el trobareu en ple barri de Gracia al Carrer Verdi 64. També tenen un altre restaurant al mateix barri però al carrer Goya 9, suposo que també mantindran el nivell.

Vaig acabant que avui tinc un soparet amb uns amics, a un vegetarià, i m’he d’arreglar. Espero que us vagi molt bé el cap de setmana i…

BON PROFIT!!!