Fa temps que sentíem parlar bé del Tiet Taver Teca, així que vam provar. El dia següent anàvem a fer senderisme per Montserrat, així que teníem clar que podíem pecar tot el que volguèssim i més!
El Tiet Taver Teca busca recuperar la tradició de les antigues tavernes, on el menjar i l’atenció eren l’excusa perfecte per trobar-te amb amics i on s’acull a aquells que gaudeixen del bon menjar. Proposen una cuina clara i directa, amb productes de qualitat, motiu pel qual sempre hi ha plats fora de carta on el xef s’esplaia sense complexes.
Els seus plats reflecteixen la cuina de tota vida sumant-hi l’experiència acumulada del xef. Més enllà de totes les bodegues que estan sortint a Barcelona on pots prendre un bon vermut o copeta de vi, el Tiet té una oferta culinària molt ben cuidada.
La carta està penjada a la pissarra, tant de tapes com de vins i, com ja hem dit, tenen alguns plats específics del dia que no hi apareixen.
Nosaltres vam començar demanant un bon vi, un Terra Alta: Barbara Forès, un vi amb molt de gust però suau. I ho vam acompanyar tot amb pa de vidre amb tomàquet.
Vam menjar de luxe. Vam començar amb un clàssic de tot bar de tapes: unes braves. Bon all i oli i peculiar salsa brava. Particularment m’agraden les patates tallades petites, i sempre vaig buscant aquelles més menudes. Aquí ja les van portar totes talladetes petites, així que ho vaig gaudir encara més.
Després va sortir l’hamburguesa de sèpia, la sorpresa de la nit. Sincerament, la vam demanar perquè ens la va recomanar el cambrer, perquè  ella en sí no ens cridava l’atenció. Crec que vam encertar de ple, estava exquisida. Anava acompanyada d’un puré de fonoll, també per xupar-se’n els dits (i mira q sembla que hagi de ser sosa a primeres…), i d’algues marinades.
Llavors va ser el torn dels plats crus, els quals sempre t’ensenyen la qualitat del menjar que prens. Primer un steak tàrtar de vici i després un tàrtar de salmó espectacular, marinat amb cert toc amarg que el feia diferent.
Van deixar la joia de la corona pel final: vedella Rubia Gallega feta a la pedra. De fet, la vam demanar poc feta per acabar-nos-la de fer nosaltres mateixos a la taula al nostre gust. SENSE PARAULES, la carn estava molt tendra i ben salpebrada.
Vam acabar els dos amb postres, ja que amb lo bo que estava tot no estava bé no provar-los. Jo amb una Explosió de xocolata, una mousse de xocolata negra amb gelat de xocolata i el Roger amb una Copa de Fruita de la Passió, una mousse de fruites de la passió. El meu estava bo, però el del Roger era genial, brutal.
En un dels meus viatges al bany vaig quedar meravellada amb lo petita i eficient que era la cuina. Treballaven ràpid i feien les tapes al moment. Els cambrers també van ser la hòstia, atents, eficients i coneixent perfectament els plats i sabent que recomanar (sembla mentida que últimament costi trobar-ho).
L’ambient era el típic d’una bodega, amb soroll, grups d’amics i familiars parlant animadament i de manera divertida.
Si hagués de recomanar ara per ara un lloc de tapes per la seva qualitat no dubtaria en recomanar El Tiet Taver Teca. Tot i això no és el lloc més barat, ens va sortir per 35€/persona, tenint en compte que vam demanar una bona ampolla de vi, postres, cafè i una bona munició de tapes, entre les quals la vadella pràcticament duplicava el preu mig de tota la carta. Relació qualitat-preu? De 10.
Esperem que us agradi l’entrada i ens veiem ben aviat!
BON PROFIT!!!