Menjat Barcelona | Descobrim la gastronomia barcelonina

Apassionats de la gastronomia amb ganes de gaudir dels millors restaurants de Barcelona.

Etiqueta: tapes (Página 1 de 2)

My Fucking Restaurant Barcelona

Marxem de tapes a un nou restaurant del Raval que es va guanyar el nostre paladar des de la primer mossegada: My Fucking Restaurant Barcelona.

Sí, Raval. Zona de turistes. Sembla que no pugui haver-hi un restaurant que no sigui de tapes i paelles de color groc florescents i seques, on et clavin un bon dineral.

Focalitzem-nos amb My Fucking Restaurant. Per començar el nom crida l’atenció. Et pares davant i penses, qui ha tingut el valor de posar aquest nom al seu restaurant? Per què? Comences a buscar respostes al teu voltant, i quan te’n dones compte ja estàs mirant la carta, veient que els preus no estan gens inflats i que les tapes barregen les receptes tradicionals nostres amb algun toc Italià.

Llavors, allargues el cap a dintre el restaurant, intentant veure algun dels plats que es menja algú a la barra, tenen bona pinta. Sí, a la barra, perquè amb tan sols els 3 mesos que porten oberts ja l’omplen, i cal reservar per assegurar-se un lloc. Ah, i si aneu un grup gran, reserveu la chef table; estareu a la planta baixa, amb intimitat, davant de la cuina veient el seu va i ve, i amb la bodega acompanyant-vos.

Entres, sense reserva, i acabes a la barra. Els tamborets són còmodes, així que cap problema. Nova sorpresa, el menjar es prepara davant dels comensals. Sempre hi ha un dels dos xefs, el Nico o el Matteo, acabant allí els plats freds.

I, finalment, comences el sopar i et trobes amb propostes tan espectaculars com aquestes…

  • Torrades d’Steak tartar, molt equilibrades de sabors

  • Tacos de caponata. La tortita feta amb parmesà cruixent i es farceix de caponata, que és un plat típic italià, de les zones de Sicília i Palermo.

  • Burrata amb bolets, una forma ben diferent de presentar-la i que dóna un resultat excel·lent. La meitat del plat es cobreix de “terra” de castanya.

  • Croquetes d’osobuco i gremolata de cítrics, són espectaculars.

  • Falses braves, fetes amb cigrons i una salsa amb un toc picant.

  • Arròs amb bolets i cansalada, un combinació molt bona i ben saborosa.

  • Postres: servits en pots, on destaca el seu cheese cake.

  • I no podeu marxar sense un bon limoncello.

Sortireu pensant perquè han tardat tan en obrir i ja hi voldreu tornar. El compte no és car, i la relació qualitat-preu perfecta, uns 25€ per persona.

 

BON PROFIT!!!

My Fucking Restaurant Barcelona

  • Web: http://www.myfuckingrestaurant.com/ 
  • Direcció: Carrer Nou de la Rambla, 35, 08001 Barcelona
  • Telèfon: +34 936 39 78 27
  • Horari: Tots els dies de 17h a 00:30h
  • Preu: uns 25€ per persona.
  • Servei: 9/10, atents i eficients i amb la preparació de plats davant del comensal.

 

 

Tarragona de Tapes 2014

Tornant cap a Tarragona, m’he convençut d’escriure sobre el Tarragona de Tapes. Sí, Tarragona de Tapes, no el Tàrraco Tapes. Vam decidir que el millor era focalitzar-nos en un de sol i evitar confondre’ns.

És curiós que per les disputes entre dos marques de cervesa aquest any ens haguem trobat amb dos certàmens diferents de degustació de tapa+beguda. Un estava patrocinat per Estrella Damm i l’Ajuntament de Tarragona, i l’altre per Moritz i la Cambra de Comerç de la ciutat. Nosaltres som tradicionals i, quedant-nos al marge de les disputes de les cerveses, hem seguit “el de sempre”: el Tarragona de Tapes.

No n’hem provat tantes com ens hauria agradat, ja que els caps de setmana per Tarragona es fan curts i anem sempre plens de compromisos. Tot i això, aquestes són les nostres valoracions:

Calamatomel

El Restaurant la Botiga proposava una calamar farcit amb la cremositat del mató i la dolçor de la mel acompanyat d’un cruixent, nous i codonyat. Tot i que el gust era bo per la mel, no vam saber trobar la cremositat del mató…ja que l’interior del calamar tenia excés d’aigua.

Aquest any el nivell estava molt alt… la idea era bona però l’execució no va estar l’altura.

Ah, i el servei…

Plat combinat

La Pepita ens enamora i de tant en tant ens hi deixem caure; el Tarragona de Tapes no podia ser menys. Pel TdTapes presentava una nova versió d’un plat combinat: un timbal de patata amb cor de botifarra, amb crema d’ou ferrat i una gelatina.

El transformar en tapa un plat combinat per nosaltres va ser un concepte prou original. Si a més a més ens fixem amb la qualitat del menjar, excel·lent. Molt bona execució, idea i presentació; sou de 10.

Vam acompanyar la tapa amb vi blanc. La Pepita oferia Vi de Bot, que lligava perfectament amb el plat.

Tàrtar del vent

La pizzeria Mistral cada any apunta fort amb les tapes, i sempre aporta un bon resultat. Aquest any no va ser menys i van apostar per un tàrtar de salmó amb guacamole i teula de parmesà.

Quan s’ha de preparar tanta quantitat molts cops perilla la qualitat, i més quan parlem d’un plat amb peix fresc i sense cuinar. Aquí no va perillar. Felicitats!

Per seguir la tradició ho vam acompanyar amb vi, però no podem dir quin era. Era dolcet, com un Ipsis.

Ebi Fry

A Barcelona són molts típics els locals de Sushi per emportar, però a Tarragona només ens n’havien parlat bé d’un: Take Away Sushi Tgn. Siguem sincers, m’hagués agradat trobar-me de tapa un maki, un nigiri, o qualsevol peça de sushi, però el llagostí gegant arrebossat amb panko sobre un llit de maionesa ponzu i brots de ceba també cridava l’atenció.

Vam veure a la APP que el llagostí feia 15 cm. i ens vam mantenir escèptics al tema… 15 són molts. Però ja veureu a la fotografia la mida!

Potser no seria el plat més original del món, però l’execució era perfecta. L’arrebossat era cruixent i no es notava fet de feia estona. A més a més, la maionesa…molt bona! Moltes gràcies per fer d’un plat tant simple, un plat de campionat!

Vam acompanyar la tapa amb un gotet de vi blanc Adernats. N’hem vist tanta publicitat que m’esperava alguna cosa més espectacular, però estava bastant bé per acompanyar la tapeta.

Nois, si no és aquest cap de setmana, el següent vindrem a provar el vostre sushi. Promès!

 

Rap a l’all cremat

El restaurant Les Coques presentaven un clàssic fet tapa: el rap a l’all cremat. La gamba…boníssima, es pelava sola. El rap… es desfeia a la boca. I fins i tot els alls estaven boníssims! Excel·lent!

Vam acompanyar la tapa, per variar, amb un vi blanc. En aquest cas va ser el torn del blanc de Clos Montblanc. Pràcticament m’atreviria a recomanar-vos tots els vins que fan Clos Montblanc… és una manera d’encertar sempre.

 

Bacaduixa Crick Crack

Barhaus ens va aportar una petita sorpresa, un mini entrepà de bacallà amb salsa de maduixa. La salsa era com una melmelada, dolceta i natural. El bacallà ben tendre es desfeia a la boca. Semblava que el pa hagués de molestar, però no, ja que tancava el cercle d’una bona tapa.

Moltes gràcies per fer-nos gaudir! I… Felicitats per la FORQUILLA DE PLATA DE LA PART ALTA!!

Ho vam acompanyat amb una canya de Moritz.

Notícies fresques

Hem deixat pel final la que per nosaltres va ser la millor tapa. El Galliner de l’Antiquari presentava un Steak tartar de vedella macerat amb llima i aromes de parmesà embolicat amb paper d’oblea.

D’execució estaria al nivell d’altres, però guanya per la originalitat de la seva presentació.

Tenia certa gracia menjar-te un diari enrotllat amb un gust excel·lent.

També la vam acompanyar amb un vinet blanc.

FELICITATS ANTIQUARI! SOU LA MILLOR TAPA DE MENJA’T BARCELONA!!!!

Aquest any el nivell ha estat molt alt i ens ha costat decidir-nos. Pràcticament podríem haver-nos decantat per qualsevol, i no podem fer un ràquin. Gràcies a tots per les estones que hem passat: restaurants i patrocinadors: Cambra de Comerç i Moritz.

 

Ens veiem l’any que ve!

BON PROFIT!!!

El Viejo Pop, una mirada endarrera

Portàvem dies sense sortir a sopar fora i… això s’està notant al nostre blog! Fins i tot, un dia entre setmana vam intentar anar a “La més Petita”i no vam poder posar-nos ni dintre ni fora :’( Ahir vam decidir posar-hi remei i un cop havíem acabat rus ens vam dirigir a El Viejo Pop.

Tot i que és un local sorollós, ple de grups de joves fent petar la xerrada, té un aire especial. La barreja de bar típic espanyol amb hamburgueseria setentera i estètica pop, li donen un estil propi i acollidor que fan que et sentis com a casa.

Consta de tres plantes amb taules. En un principi nosaltres vam tirar cap amunt, però vam veure que hi havia un grup bastant nombrós i cridaner, així que vam tirar cap avall i… vam trobar el nostre raconet per menjar a gust.

Tenen dos cartes, una consta d’hamburgueses i tapes més econòmiques (i també més petites segons ens comentaven). L’altre té tapes més elaborades, i a part et donen a escollir entre peix, carn, amanides, hamburgueses o combinats per compartir.

Nosaltres vam tirar per la segona, ja que pintava bastant millor. Per seguir amb la tradició vam demanar unes, molt cruixents i amb salsa tradicional i piquen. Està bé que de tant en tant algun bar et doni unes braves de “les de sempre”, ara que tothom està molt creatiu.

Vam seguir amb un Taller Tex-Mex que estava format per uns nachos, que junt amb el guacamole i la salsa  mejxicana (de tomàquet picant), estaven prou bé; una bomba mexicana, piquen i gustosa; uns jalapeños verds molt bons de gust però… picaven… jo crec que encara estem traient foc per la boca; i finalment unes aletes de pollastre amb salsa barbacoa, ben cruixentones i gens olioses, com toca.

Després va ser el torn de “Los Huevos Urdangarín con Xorizo y queso manchego“. Apart que el nom crida l’atenció per ell mateix, el xoriço estava molt bo i les patates fregides cruixentetes. No obstant, de formatge poquet.

Per acabar va ser el torn d’un sortit de 3 formatges: un formatge fresc, un brie i un rulo de cabra, ben acompanyats amb ceba caramel·litzada. Estaven bé, però no mataven, res que no puguis trobar amb certa facilitat.

No vam demanar postres perquè, tot i que pensaven que no seria suficient, va resultar que les racions eren generoses i vam quedar ben fartets.

El servei va ser ràpid, eficient i amable. No vam haver d’esperar-nos amb accés, ens van recomanar i van comportar-se molt correctament tota l’estona, amb un estil informal i divertit –acompanyant l’ambient del local-.

Si toca parlar de la relació qualitat preu ens ha costat una mica posar-nos d’acord. En cap moment hem pensat que fos car, ni molt menys. Va sortir per 15€ per persona, prou bé si tenim en compte que ens vam prendre 4 canyes i una bona quantitat de menjar.

És un lloc que està molt bé per anar amb amics, ja que surt bastant bé de preu i pots xerrar sense preocupar-te de si molestes o no al del costat. A més a més, tots tenim el típic amic garrepa que prefereix menjar malament i gastar poc; aquí menjaràs molt bé i com que de preu està bé l’amic sempre quedarà content (ho sento si ets el garrepa del grup…).

Au, nosaltres ja estem tornant de Barcelona i estem ben preparats per afrontar l’últim cap de setmana del Tarragona de Tapes. Durant la setmana que ve us comentarem les que hem provat! Llàstima que aquest any no han sigut masses…

Esperem que us vagi molt bé el cap de setmana!

BON PROFIT!!!

RECOMANACIÓ EXPRÉS: Zahara Cocktail Club

Bon dilluns!!

Avui hem decidit que acabarem el dia amb una recomanació exprés: Zahara Cocktail Club. Vam acabar allí després de suar a la cursa dels bombers, amb ganes de prendre una cerveseta fresqueta i reposar forces.

Estant a la Barceloneta, és un lloc orientat a turistes. Però estava tot ple i allí vam veure una tauleta per nosaltres, així que vam corre a assentar-nos abans que ens la traguessin el lloc.

Per acompanyar les canyes vam demanar unes braves i unes “tapes asiàtiques”. Bones braves, amb la salsa un piquen i presentada separada i sense barrejar amb les patates (nosaltres ho preferim tot juntet). Les tapes asiàtiques contaven amb 3 varietats: rotllets de primavera, gambes arrebossades i un rotllet de curry ben piquen (jo crec que encara em pica la boca…); tot acompanyat amb dos salses, una de mel i l’altre la típica agre-dolça.

Va sortir per 9€ per persona, potser un pèl car si ho comparem amb llocs similars. No obstant, cal que tinguem en compte la ubicació, a la Barceloneta, com en qualsevol lloc turístic, sempre es paga més.

Vam sortir contents dels local i amb ganes de provar algun dels seus còctels, ja que tot i que eren les 12 del migdia hi havia algun guiri que ja en tenia i…pintaven prou bé! A ells els van cridar l’atenció les nostres tapes, ja que va ser graciós veure com els hi feien fotos de “manera dissimulada” (òbviament el seu intent de discreció no va resultar, ens en vam donar compte, van parar i van disculpar-se…jejeje).

Si us ha cridat l’atenció el lloc, els trobareu al Passeig Joan de Borbó 69.

Esperem que la tornada del pont no hagi sigut massa dura. Ens veiem dimecres,

BON PROFIT!!!

HomoSibaris, hi tornem

No ens importa repetir. De fet, quan un lloc ens agrada hi acostumem a tornar fins la sacietat, bé sigui sols, amb família o amics. A HomoSibaris ja hi vam ser fa unes setmanetes fent un tast de Buxton Brewery, dintre del marc del Barcelona Beer Festival. A part d’estar-hi a gust, volíem tornar i provar una altre faceta, les tapes que ofereixen.

No trobàvem el moment d’anar-hi, però aprofitant el pont i que havíem guanyat el tercer premi dels Jocs Birrals que organitzaven aquests sibarites, vam aprofitar per fer-hi una escapada.

Els Jocs Birrals consistien en fer un micro-relat de 240 caràcters parlant de la cervesa i Sant Jordi; la qüestió és que vam participar i ens va tocar una pinta de regal! Aquí us deixem el nostre micro-relat…res de l’altre món jejeje

Si a l’@HomoSibaris has anat, una sola cosa t’haurà passat: de la cervesa artesana t’hauràs enamorat.

Bé, anem al gra. Vam arribar i no vam trobar lloc a la terrassa, així que vam tirar cap dintre el local. Vam demanar un parell de pintes: una Gruit Wit, una cervesa tèrbola i de color groguenc, de gust suau, fresqueta, amb un puntet amargant i toc cítric; també vam provar una Holz Sex&Pils, amb color més groc però un pèl més taronjós, amb la qual ens vam trobar amb una birra de gust més intens i fort, i un pèl amarg.

Per menjar vam demanar 4 tapes. Vam començar amb uns nachos amb formatge i guacamole. Aquest últim molt fresc i bo.

Després van venir les Croquetes de la Marta, unes de botifarró amb poma i les altres de porro amb trompetes de la mort. Molt denses en quantitat i gust, sobretot les primeres. A més a més, es notava perfectament el gust dels ingredients; molt bones!

També vam provar unes braves, fetes amb patates bullides tallades en forma de mitja lluna. Les salses, que es presentaven sense barrejar, eren prou bones i pràcticament no picaven.

Vam acabar amb una taula de formatge sorprenents. Quan vam ser a HomoSibaris pel tast de Buxton ja ens van sorprendre maridant les cerveses amb dos formatges excel·lents, i aquesta vegada no va ser menys. Tots els formatges que presenten són artesanals, una meravella pels fans dels formatges. Hi havia els següents:

  • Ros d’Eroles. Fet per Mas d’Eroles amb llet crua de vaca. Un formatge intens de sabor però suau, els cos és de color ós (un pel groc), amb algun foradet i tirant a cremós. La crosta taronjosa i un pèl seca. Un formatge molt bo i que pot agradar a pràcticament tothom.
  • Idiazaval natural. Aquest formatge asturià de la D.O. amb el mateix, està fet amb llet crua d’ovella. Té la crosta dura de color groc, i el cos amb un groc una mica més pàlid, consistent (amb un punt duret) i sense forats. El seu gust és persistent i instens, però sense amargor i sense ser excessivament suau.
  • Brisat. Aquest formatge especial també és fet per Mas d’Eroles, amb llet crua de vaca. La pasta és color ós amb ulls petits i irregulars i textura seca. El seu gust no excessivament és fort, però és marcat i amb records a celler de vi degut a la composició de la seva crosta. Aquesta és rentada amb lies de vi negre (de Vinya l’Hereu, D.O. Costers del Segre), i al final queda una mena d’arrebossat amb la brisa (d’aquí ve el nom) d’aquest vi.
  • Puigpedrós. És un formatge fer pel Molí de Ger, amb llet crua de vaca de la Cerdanya. La pell és rentada i de color taronja, el que influeix en el gust intens, amb un puntet fort i notes florals que té el formatge. La textura del cos és semidura i de color ós/grogós.
  • Casín. Aquest formatge està fet a Austúries per Casín el Nuevo Mundo. El seu cos és groguenc i un pèl pastós, i amb un gust fort i molt particular; no és com un roquefort o un blau, . Està fet amb llet crua de vaca casina. Aquest no és un formatge que pugui agradar a tothom.

La presentació de tots els plats era acurada i realment vam gaudir del menjar. És un lloc 100% recomanable si voleu provar cerveses artesanes i de qualitat i acompanyar-les amb un bon menjar. Això si, no vam poder fer allí el cafè.

Esperem que acabeu de gaudir d’aquest pont (el que heu tingut la sort de tenir-ne… nosaltres no hem sigut afortunats en aquest sentit), nosaltres intentarem treure el cap pel TdTapes. Ens veiem el dilluns!

BON PROFIT!!!

Página 1 de 2

Creado con WordPress & Tema de Anders Norén

Vols estar al dia de les novetats de Menja't Barcelona?
Inscriu-te a la nostra Newsletter!
No cedirem les teves dades a ningú.